Obtingué el Premi Andròmina dins els Premis Octubre del1975. Aquesta emblemàtica obra ens revela el món d'Altea en els anys de la seua infantesa. “La mar vivia a una badiamolt gran” –la primera frase del llibre— ens trasllada la màgia i la tendresa amb què s'acompanyen els records. Més enllà d'un memorialisme reeixit, l'obra de Carmelina Sánchez-Cutillas ens mostra dues coses. La primera, que la infantesa, més que una edat –una fase de la vida— és, fonamentalment, una forma de veure el món. Una visió mig màgica, mig mística, amb sentiments oceànics, amb una tendència a la heroïficació de l'entorn… La segona qüestió prové del fet que en evocar la infantesa, l'autora no ho fa des de la distància, ni com un exercici intel·lectual, sinó submergint-se i revivint (amb plenitud) els moments i les escenes que, al capdavall, componen la partitura biogràfica. I així, en lliurar-se tan plenament al seu món, ens el fa sentir, oldre, tocar…
